Autor: Andrea

L’experiència d’aquestes pràctiques ha estat molt enriquidora, tant a escala personal com professional, ja que m’ha permès conèixer de manera directa les funcions de la psicopedagogia dins un centre educatiu i participar activament en processos d’avaluació, intervenció i assessorament. Al llarg d’aquests mesos he tingut l’oportunitat de treballar amb alumnat nouvingut, detectar necessitats educatives, dissenyar materials adaptats i col·laborar amb diferents professionals del centre, fet que m’ha ajudat a comprendre la complexitat i la importància de la intervenció psicopedagògica en contextos reals.

Des d’una perspectiva crítica, considero que una de les principals fortaleses del projecte ha estat la capacitat d’adaptar les actuacions a les necessitats reals detectades durant el procés. Algunes propostes inicials, com el programa de ràdio, no van generar la resposta esperada i van requerir reajustaments de planificació. Aquesta situació m’ha permès entendre que la intervenció psicopedagògica exigeix flexibilitat, observació constant i capacitat per prendre decisions fonamentades a partir de les respostes de l’alumnat i del context. També he pogut comprovar que les activitats més contextualitzades, significatives i ajustades a les necessitats immediates de l’alumnat acostumen a generar una participació més elevada i millors resultats.

Pel que fa a les competències desenvolupades, considero que he avançat especialment de la detecció i anàlisi de necessitats psicopedagògiques, el disseny i implementació d’intervencions educatives, l’assessorament al professorat i la reflexió crítica sobre la pràctica professional. Igualment, he reforçat la capacitat de treballar en equip, coordinar-me amb altres professionals i adaptar les intervencions a contextos diversos. Aquestes competències han estat presents de manera transversal durant tot el procés i han contribuït significativament al meu desenvolupament professional.

Finalment, aquest pràcticum m’ha permès establir una connexió molt clara entre els continguts treballats al màster i la realitat educativa. Conceptes com l’assessorament col·laboratiu (Monereo i Solé, 1996), la zona de desenvolupament proper i l’ajuda ajustada (Vygotsky, 1978), els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) o les perspectives inclusives de l’orientació educativa han deixat de ser únicament referents teòrics per convertir-se en eines útils per interpretar situacions, prendre decisions i dissenyar actuacions ajustades a les necessitats dels alumnes i del centre.

En aquest sentit, el pràcticum ha contribuït a consolidar la meva identitat professional i a reafirmar el meu interès per una psicopedagogia compromesa amb la inclusió, la col·laboració i la millora de les oportunitats educatives de tot l’alumnat.

Referències bibliogràfiques:

Monereo, C. & Solé, I. (1996). El asesoramiento psicopedagógico: Una perspectiva profesional y constructivista. Alianza.

Vygotsky, L.S. (1978). Mind in society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard university press.

 

Objectius de la intervenció

Aquesta actuació s’ha plantejat amb l’objectiu d’observar si hi ha hagut una evolució en la competència lingüística en català de l’alumnat després de les diferents sessions de suport realitzades durant el període de pràctiques.

Concretament, s’ha volgut comparar resultats de l’avaluació inicial i final a partir dels descriptors del MECR, amb la finalitat de detectar possibles millores en aspectes relacionats amb la comprensió, l’expressió i la interacció oral i escrita.

També es buscava que el mateix alumnat pogués prendre consciència del seu propi progrés i identificar aquells aspectes en què havia evolucionat.

Descripció de l’activitat

Per dur a terme aquesta actuació s’han tornat a passar les mateixes proves utilitzades a l’inici de les pràctiques, amb l’objectiu de poder comparar els resultats de manera coherent i observar possibles canvis en el nivell de competència lingüística.

Les proves s’han realitzat de manera individual i s’han avaluat novament mitjançant la graella basada en el MECR utilitzada en l’avaluació inicial.

Posteriorment, s’ha dut a terme una anàlisi comparativa entre els resultats inicials i finals per identificar l’evolució, dificultats persistents i aspectes que encara requereixen suport.

La preparació, implementació i anàlisis de les proves han estat realitzades per mi mateixa com a alumna en pràctiques.

Fonamentació teòrica i reflexió

Aquesta actuació s’emmarca dins d’una perspectiva d’avaluació contínua i formativa, entenent l’avaluació no només com una eina de qualificació, sinó també com un instrument per observar processos d’aprenentatge i d’orientació a futures intervencions educatives.

L’ús del MERC permet disposar d’uns descriptors comuns i estandarditzats per analitzar l’evolució de la competència lingüística de l’alumnat, facilitant una observació més sistemàtica i ajustada.

A més, la comparació entre l’avaluació inicial i final també connecta amb la importància de fer visibles els progressos de l’alumnat, especialment en contextos d’aprenentatge en segones llengües, on sovint les millores són graduals i difícils de percebre a curt termini.

Des d’una perspectiva reflexiva, aquesta experiència posa de manifest la importància de disposar d’espais específics de seguiment i observació del progrés lingüístic de l’alumnat nouvingut, així com la necessitat d’oferir intervencions continuades i sostingudes en el temps.

Avaluació de la intervenció

La resposta de l’alumnat durant aquesta actuació va ser positiva. Tot i que alguns alumnes van mostrar sorpresa en repetir exactament les mateixes proves realitzades a l’inici de les pràctiques, es van mostrar tranquils i confiats durant les activitats.

Com a indicador rellevant, es va observar més seguretat a l’hora de participar oralment i una millor comprensió de les instruccions respecte a l’avaluació inicial. També es van detectar petites millores en el vocabulari, la comprensió lectora i la fluïdesa oral d’alguns alumnes.

A més, un aspecte especialment significatiu va ser que els mateixos alumnes van percebre certa millora amb la primera vegada que van realitzar les proves, només tres mesos enrere. Aquest fet, probablement, va generar una sensació de satisfacció i confiança en alguns.

Tanmateix, també es va evidenciar que el període d’intervenció havia estat relativament curt per observar canvis significatius. Això confirma que el desenvolupament de la competència d’una segona llengua requereix processos sostinguts i continuats en el temps.

Pel que fa a les dificultats trobades, el principal condicionant va ser el temps disponible per avaluar de manera individual i poder aprofundir en cada activitat, ja que amb les vagues docents d’aquests mesos hi ha hagut dies que no s’ha pogut realitzar i la programació de la intervenció s’ha vist afectada en aquest sentit.

Observacions personals i propostes de millora

Aquesta actuació final parla de la importància d’avaluar inicial i finalment per poder visualitzar l’evolució de l’alumnat i continuar orientant les intervencions educatives.

Tot i que les millores observades no han estat molt grans gramaticalment, sí que s’ha pogut percebre un augment de la confiança, de la predisposició a participar i de la seguretat a l’hora d’utilitzar la llengua catalana.

També considero especialment rellevant el fet que els alumnes hagin pogut reconèixer el seu propi progrés, ja que això pot influir positivament en la seva motivació i autoestima en aspectes de lingüística.

Aquesta experiència remarca que les limitacions del temps de pràctiques han reduït la possibilitat de generar canvis profunds en la competència lingüística de l’alumnat. Per aquest motiu, considero que aquest tipus de suport hauria de tenir continuïtat al llarg del curs vinent i formar part d’una resposta educativa més estable i coordinada dins del centre.

Com a proposta de millora, seria interessant complementar aquest tipus d’avaluacions amb activitats més espontànies i contextualitzades que permetessin observar l’ús real de la llengua en situacions comunicatives quotidianes.

 

Adjunto la comparació del nivell MECR de l’alumnat. Marcat el nivell d’inici de pràctiques en llapis o bolígraf blau i en bolígraf verd el nivell de final de pràctiques.

L’assessorament docent es fa a través de l’adaptació d’un tema de ciències socials com a model de suport lingüístic inclusiu.

Objectius de la intervenció

L’objectiu principal d’aquesta actuació és elaborar un material adaptat d’una assignatura no lingüística que pugui servir com a model i recurs de suport per al professorat del centre en l’atenció a l’alumnat nouvingut.

Concretament, s’ha escollit adaptar un tema de ciències socials amb continguts simplificats i suport visual, amb la finalitat de facilitar la comprensió dels continguts curriculars i afavorir l’accés a l’aprenentatge de l’alumnat amb dificultats lingüístiques.

A més, aquesta proposta també pretén oferir exemples pràctics i aplicables al professorat per ajudar-los a adaptar els seus propis materials i reflexionar sobre estratègies metodològiques més inclusives, perquè amb el pas del temps tinguin un cistell de material adaptat per totes les àrees necessàries.

Descripció de l’activitat

Aquesta actuació consisteix en el disseny i elaboració d’un document adaptat del tema de la revolució industrial. La decisió d’escollir la matèria de socials es va prendre conjuntament amb la professora de pràctiques, ja que no era viable adaptar materials de totes les assignatures dins el temps de pràctiques disponible.

El material s’ha elaborat tenint en compte les dificultats destacades en l’alumnat nouvingut, especialment pel que fa a la comprensió lectora i al vocabulari acadèmic. Per aquest motiu, l’adaptació de la matèria incorpora:

• • • Simplificació lingüística dels continguts.
    • Frases curtes i estructures clares.
    • Suport visual amb imatges, esquemes i paraules clau.
    • Destacament del vocabulari important.
    • Explicacions seqüenciades i visuals.

L’objectiu no és reduir el nivell curricular, sinó facilitar l’accés als continguts a través de mesures inclusives i adaptacions lingüístiques.

Primerament, s’ha buscat en el llibre oficial de l’institut els continguts que volem que adquireixi l’alumnat. I un cop seleccionat, s’adapta tenint en compte els aspectes esmentats anteriorment.

Un cop finalitzat, serà compartit amb tot el professorat del centre perquè puguin utilitzar-lo com a model i recursos de suport en la creació de futurs materials adaptats.

Fonamentació teòrica i reflexió

Aquesta actuació s’emmarca dins d’una perspectiva inclusiva de l’educació, entenent que les dificultats d’aprenentatge no depenen únicament de les característiques de l’alumnat, sinó també de les barreres presents en el context educatiu (Badia, Mauri i Monereo, 2004).

Des d’aquesta perspectiva, adaptar materials no significa reduir continguts, sinó oferir diferents vies d’accés a l’aprenentatge. En aquest sentit, la proposta connecta amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), especialment pel que fa a oferir múltiples formes de representació de la informació i facilitar diferents formes de comprensió i participació.

A més, l’ús de suports visuals, esquemes i simplificació lingüística també es relaciona amb el concepte de bastides (Bruner), ja que es proporcionen suports temporals que ajuden l’alumnat a comprendre continguts complexos.

D’altra banda, aquesta actuació s’inscriu dins del model d’assessorament col·laboratiu, ja que no es tracta d’una intervenció directa amb l’alumnat, sinó d’una proposta orientada a donar suport al professorat i afavorir pràctiques més inclusives dins l’aula ordinària.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació d’aquesta actuació es basa principalment en l’anàlisi de la funcionalitat i aplicabilitat del material elaborat per part de la tutora de pràctiques, així com la valoració del professorat receptor del recurs.

Durant el procés d’elaboració s’ha tingut especialment en compte que el material sigui visualment clar, accessible i fàcilment adaptable a altres assignatures o continguts. Com a indicador positiu, s’ha observat una bona predisposició per part del centre a compartir aquest tipus de recursos amb el professorat.

A més, aquesta proposta ha permès reflexionar sobre la importància d’oferir exemples pràctics als docents, ja que sovint les orientacions teòriques no són suficients si no van acompanyades de materials concrets i aplicables a la realitat d’aula.

Observacions personals i propostes de millora

A través d’aquesta actuació he pogut observar que molts docents mostren voluntat d’ajudar l’alumnat nouvingut, però sovint tenen dificultats per saber com adaptar els materials sense haver d’elaborar recursos completament nous.

Per aquest motiu, considero que oferir models pràctics i reutilitzables pot ser una eina molt útil per facilitar la implementació de mesures inclusives dins l’aula ordinària.

Al mateix temps, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la dificultat real que suposa adaptar materials curriculars de manera individualitzada dins el dia a dia docent, especialment en etapes com l’ESO, on el nivell de complexitat lingüística dels continguts és elevat.

Com a proposta de millora, seria interessant que el centre pogués disposar d’un banc compartit de materials adaptats i recursos visuals accessibles per al professorat, afavorint així una resposta més coordinada i inclusiva envers l’alumnat nouvingut.

Objectius de la intervenció

Aquesta actuació parteix de la preocupació de l’alumnat per aprovar el curs a l’assignatura de llengua catalana i té l’objectiu de preparar l’alumnat nouvingut per a l’examen de català del tercer trimestre, facilitant la comprensió dels continguts i ajudant-los a adquirir els coneixements lingüístics necessaris per afrontar la prova amb més seguretat.

Concretament, es van treballar continguts relacionats amb:

• • Els temps verbals
  • Les síl·labes, diftongs i hiats.
  • L’accentuació i els accents diacrítics.
  • La dièresi.
  • L’apòstrof.

L’objectiu principal no era únicament memoritzar continguts teòrics, sinó afavorir una comprensió funcional i accessible dels conceptes bàsics de la llengua catalana.

Descripció de l’activitat

Per dur a terme aquesta actuació, es va preparar teoria simplificada i adaptada al nivell lingüístic de l’alumnat, evitant explicacions excessivament complexes i prioritzant missatges clars, visuals i directes.

A més, es van elaborar activitats dinàmiques per treballar els diferents continguts de manera més manipulativa i participativa. Durant les sessions, es van combinar moments d’explicació guiada amb activitats pràctiques, exercicis orals i resolució conjunta de dubtes.

També es va mantenir una coordinació amb la docent de català de l’alumnat, amb l’objectiu d’ajustar els continguts treballats a la necessitat real de l’examen i reforçar aquells aspectes que generaven més dificultats. La coordinació amb la mestra va ser molt enriquidora.

La preparació de materials, les adaptacions lingüístiques i la implementació de les sessions van ser realitzades per mi mateixa com a alumna de pràctiques. I la preparació dels materials van ser consultades amb la mestra de llengua catalana.

Fonamentació teòrica i reflexió

Aquesta actuació s’emmarca dins d’una perspectiva inclusiva d’atenció a la diversitat, entenent que l’alumnat nouvingut necessita mesures de suport específiques per poder accedir als continguts curriculars en igualtats d’oportunitats.

Des d’un punt de vista metodològic, la simplificació dels continguts i l’ús d’exemples clars es relacionen amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), especialment pel que fa a oferir múltiples formes de representació de la informació i reduir barreres d’accés a l’aprenentatge.

A més, l’ús d’explicacions guiades, exemples model i activitats adaptades connecta amb el concepte de bastida desenvolupat per Bruner, ja que es proporcionen suports temporals que ajuden l’alumnat a comprendre continguts que, de manera autònoma, resultarien massa complexos.

També cal destacar la importància de l’acompanyament individualitzat a les sessions. En aquest sentit, la intervenció es relaciona amb la perspectiva sociocultural de Vygotsky (1978), que destaca el paper del suport i de la interacció en el procés d’aprenentatge.

Des d’una perspectiva reflexiva, aquesta experiència posa de manifestació que, en moltes ocasions, les dificultats de l’alumnat nouvingut no deriven únicament de la manca de coneixements curriculars, sinó especialment de barreres lingüístiques presents en la manera com s’expliquen els continguts en l’aula ordinària.

Avaluació de la intervenció

La resposta de l’alumnat durant aquestes sessions ha estat notablement positiva. En comparació amb altres activitats més obertes o creatives, s’ha observat una major motivació i implicació, probablement perquè les sessions donaven resposta directa a una necessitat immediata i significativa per a ells: poder entendre i superar l’examen.

Com a indicador positiu, s’ha observat que l’alumnat participava activament perquè els continguts eren presentats de manera simple i amb molts exemples clars. A mesura que comprenien els conceptes, augmentava també la seva confiança en respondre a les preguntes.

Durant les sessions es va detectar que molts dels conceptes bàsics relacionats amb la llengua catalana no estaven consolidats, fet que va obligar a replantejar algunes activitats i treballar des d’una base més inicial de la prevista.

Tot i aquestes dificultats, l’alumnat va mostrar una evolució positiva en la comprensió dels continguts treballats, especialment quan les explicacions es presentaven de manera visual, estructurada i contextualitzada.

Aquesta observació confirma la importància d’adaptar els materials i les explicacions a les necessitats lingüístiques reals de l’alumnat nouvingut.

Observacions personals i propostes de millora

Aquesta actuació m’ha permès observar la gran diferència que pot generar una adaptació lingüística adequada en la motivació i la participació de l’alumnat.

En moltes ocasions, els alumnes no mostraven dificultats per entendre el concepte en si mateix, sinó per comprendre la manera com aquest s’explicava al llibre de text. Per aquest motiu, substituir explicacions llargues i complexes per missatges clars i visuals ha facilitat considerablement la seva comprensió.

També considero especialment rellevant la resposta positiva de l’alumnat davant una atenció més individualitzada, ja que els ha permès resoldre dubtes i sentir-se més segurs de cara l’examen.

Com a proposta de millora, seria interessant que aquest tipus d’adaptacions no es realitzessin únicament en moments puntuals previs als exàmens, sinó de manera continuada al llarg del curs, per tal d’afavorir una comprensió més progressiva dels continguts curriculars.

A més, disposar de materials compartits entre el professorat podria facilitar molt la resposta educativa envers l’alumnat nouvingut i reduir les barreres lingüístiques presents a l’aula ordinària.