Objectius de la intervenció

En el marc de les sessions de suport lingüístic amb l’alumnat nouvingut, es va dur a terme una activitat orientada a treballar la comprensió lectora, l’estructuració del discurs i l’expressió oral a partir d’una dinàmica manipulativa i significativa que va destacar de manera molt positiva.

L’objectiu principal de la proposta era afavorir la comprensió global d’un text en català, fomentar la interacció oral entre l’alumnat i ajudar-los a estructurar el discurs oral a partir de situacions contextualitzades i cooperatives.

A més, també es pretenia potenciar la confiança de l’alumnat en l’ús oral de la llengua catalana i reduir la por d’equivocar-se a l’hora de participar oralment.

Descripció de l’activitat

L’activitat es va dur a terme a la biblioteca, i consistia en la reconstrucció d’un text fragmentat relacionat amb una situació concreta (una maleta perduda). El text estava dividit en diferents frases, i l’alumnat de manera conjunta havia d’ordenar-les per tal de donar coherència a la història.

Un cop reconstruït el text, se’ls va demanar que formulessin hipòtesis a partir de la pregunta final de la història, fomentant així la interpretació, interacció entre ells i la producció oral. Per poder dur a terme aquesta part de l’activitat, vaig preparar unes bastides per ajudar-los a expressar les seves idees i organitzar el seu discurs.

La responsabilitat en aquesta activitat també va ser exclusivament meva, tant la preparació de l’activitat com l’execució d’aquesta.

Fonamentació teòrica i reflexió

Pel que fa a l’àmbit metodològic, es tracta d’una proposta basada en l’aprenentatge actiu i en l’enfocament comunicatiu, ja que l’alumnat no només havia de comprendre el text, sinó també interactuar, negociar significats i expressar les seves idees. L’activitat doncs es relaciona amb la perspectiva sociocultural de Vygotsky (1978), que destaca la importància de la interacció social en el procés d’aprenentatge. A través de la col·laboració entre iguals i el suport docent, els alumnes poden construir coneixement de manera compartida i desenvolupar progressivament les seves habilitats comunicatives.

A més, el fet de manipular físicament les frases ha facilitat la seva implicació i se’ls ha vist molt motivats durant tota l’activitat.

Pel que fa a les dificultats, es va observar que alguns alumnes tenien problemes per produir estructures gramaticals correctes al parlar de casos hipotètics, així com expressar-se oralment de manera fluida. Tanmateix, aquestes dificultats es van anar compensant amb el meu suport: estratègies com la reformulació de frases o preguntes guia. Endemés comptaven amb l’ús de bastides lingüístiques, que coincideix amb el concepte de scaffolding desenvolupat per Bruner (1978), segons el qual el docent ofereix suports temporals que faciliten la participació per l’alumne.

Des d’una perspectiva reflexiva, aquesta activitat posa de manifest la importància de dissenyar propostes que vagin més enllà de la pràctica gramatical ordinària, oferint situacions d’aprenentatge en què la llengua esdevé una eina per comunicar i construir significat. A més, evidencia que les activitats manipulatives i cooperatives poden ser especialment efectives amb l’alumnat nouvingut, ja que faciliten la participació i motivació de l’alumnat.

Us adjunto en aquesta mateixa entrada les evidències d’aquesta activitat, que són les bastides i el text que van haver de reconstruir.

Avaluació de la intervenció

La resposta de l’alumnat va ser molt positiva.  L’activitat va generar un espai d’interacció on es van mostrar molt motivats, implicats i participatius, especialment en els moments de reconstrucció del text i de formulació d’hipòtesis.

L’activitat va generar que tot i les dificultats lingüístiques, els alumnes intentessin comunicar-se en català, fent ús de les bastides, del suport dels companys i el meu propi.

Com a indicador positiu, es va poder observar una evolució progressiva en la seva expressió oral durant el progrés de l’activitat, especialment pel que fa a la fluïdesa i a la disminució de la por o vergonya a equivocar-se. A mesura que avançava la dinàmica, els alumnes es mostraven més disposats a intervenir, arriscar-se a parlar en català i provar només maneres d’expressar-se.

Aquest fet evidencia un augment de la confiança i de la seguretat en l’ús de la llengua catalana, així com la importància de crear espais d’aprenentatge segurs on l’error es percebi com una oportunitat per aprendre i no com un obstacle.

Observacions personals i propostes de millora

Aquesta activitat ha estat una de les experiències més positives realitzades fins al moment amb aquest grup d’alumnes, tant pel nivell de participació com per la motivació generada durant la sessió.

He pogut observar que les activitats manipulatives, cooperatives i contextualitzades afavoreixen de manera considerable la implicació de l’alumnat nouvingut i faciliten l’ús espontani de la llengua catalana.

També considero especialment rellevant la progressiva pèrdua de por a l’error que es va observar durant la dinàmica, ja que molts alumnes inicialment mostraven inseguretat a l’hora de parlar en català davant dels companys.

Com a proposta de millora, seria interessant continuar desenvolupant activitats similars, incorporant més varietat de situacions comunicatives i augmentant de manera progressiva la complexitat lingüística segons l’evolució de l’alumnat.